... L'estrella es mirava
a l'aigua del mar
onades de plata
la feien ballar.
Un vespre va caure
i al fons se'n va anar
perquè la cridava
l'estrella de mar...
(Olga Xirinacs)
LLAPIS
Bastó dels meus versos
amic de tristeses
company de camí.
Vas deixant un rastre
que amb reflex intacte
escrius la paraula que parla de mi.
Quan tinc por tremoles,
si ploro gemegues
quan ric, ets feliç,
essent mirall d'ànima
caminant cedeixes
part de tu i de mi.
(Pilar Ribera i Rius)
ELS ALBERCOCS
Diu Iris a Mirtita:
- Amiga, jo no sé...
tants d'albercocs li deixes
al vell albercoquer?
- Oh Iris, prou m'agrada
menjar-ne pels camins
fent festa a la dolcesa
que em raja boca endins.
Però l'hivern arriba,
i vora el foc rabent
sentim a la teulada
ballar teules i vent.
I, bell atzar, la mare
veient-nos entristits,
i com freguem els nassos
i com bufen els dits,
ens porta, riolera,
quan cau la neu a flocs,
un pot amb confitures
de préssecs o albercocs.
Josep Carner
PLOU I FA SOL
Plou i fa sol,
qui ho havia de dir?
El teu somriure entre llàgrimes
és l'arc de Sant Martí.
Plou i fa sol,
pentina el teu neguit,
i canta, maldament ploris,
somriu i canta amb mi.
Encara que pensis
que te trobes sol
les estrelles resen
per dar-te consol.
La lluna, la pruna,
ja s'ha tret el dol
i l'oratge canta
i t'eixuga el plor.
FER POESIA
És senzill fer poesia,
sols has de deixar fluir
una paraula rere una altre
amb silencis rítmics pel mig.
Surt com les espurnes de la llenya,
com les bombolles del sabó,
com el crit que ens provoca l'ensurt,
com la tinta del calamar, del boli o del pop.
Una imatge, una visió,
unes paraules, una expressió,
un gest, un pas, un retall de món,
l'avaria inesperada, una sorpresa,
la lluna plena, o la llum d'una posta de sol.
Qualsevol moment és bo;
necessites, però,
moure't per una mina de mots,
cert sentit del so
i plasmar amb celeritat
els inputs d'immediat fets traç.
Sense tallers ni materials,
ni pinzells, teles, gúbies ni instruments,
sense horaris ni ajudants.
Només amb la pintura del sons
i l'aventura per la selva de les lletres.
